Os adjunto un artículo de opinión que he escrito como parte de un trabajo que he tenido que entregar en la universidad, y sobre el cual me gustaría conocer vuestra opinión. ¡¡Un abrazo!!
Editorial sobre la implantació de la nova assignatura d’educació per a la ciutadania.
Aquests dies, amb l’inici del nou curs escolar, s’ha introduït als centres de primària i secundaria la nova assignatura d’educació per a la ciutadania, una matèria que va generar un debat polític intens. Potser seria el moment de preguntar-nos perquè una assignatura que ocupa durant tot l’Ensenyament Primari un total de 35 hores lectives (segons el Currículum del MEC), i 50 en l’Educació Secundària Obligatòria, misèria comparat amb les més de 600 que estan previstes per l’anglès o les 385 de l’educació física, ha suscitat tanta polèmica i ha exacerbat els ànims dels sectors conservadors de l’Estat.
Com es possible que una assignatura que, en principi, es presenta com una iniciativa que vol promoure valors com el respecte, la tolerància, la convivència, el civisme i la integració social, generi detractors? Pot haver algú que realment estigui en contra d’aquest valors que semblen, a priori, universals?
Potser val la pena parar-se a analitzar realment el significat d’aquestes paraules i perquè fan tanta por a segons quins sectors. Vagi per davant que tota assignatura que pretén transmetre més uns valors que no pas uns coneixements sempre corre el risc de voler “adoctrinar” els futurs ciutadans del demà en favor de la ideologia política governant, i la ingerència dels governs en l’àmbit educatiu ha estat històricament un fet, i es responsabilitat de tots nosaltres, ciutadans, vetllar perquè la transmissió d’aquests valors sigui el més objectiva i neutral possible. El partit socialista així ho ha volgut explicar i presentar en tot moment. El temps els hi donarà o traurà la raó.
Ara bé, donant un vot de confiança al govern estatal, i pensant que això serà així, la dreta estatal ha criticat no la suposada subjectivitat de la matèria, sinó els propis valors exposats. En aliança amb l’església, han carregat contra valors com el respecte a les llibertats. Potser el que fa por es que els ciutadans es tornin tolerants i aprenguin a pensar per si mateixos, perquè si això succeeix gran part del seu discurs s’enfonsa. Si els ciutadans del demà aprenen a respectar els altres, respectaran la llibertat sexual, estaran educats en la igualtat entre homes i dones, aprendran a pensar per si mateixos, ser crítics i no quedar-se amb les opinions dels altres, estaran més informats en quan a sexualitat i potser evitarem embarassos no desitjats d’adolescents, i tot un llarg etcètera que podem derivar dels valors més a dalt esmentats.
L’església i els partits de dretes s’haurien de preguntar perquè els hi fa por la igualtat, perquè estan en contra de que els ciutadans pensin per si mateixos, estiguin més ben informats i desenvolupin el seu judici crític. Si creuen fermament en la seva ideologia, la veuen com fonamentada i basada en raonaments sòlids i honesta en la seva intencionalitat final, no hi ha motius per témer. El fet de posar el crit en el cel fa que ells mateixos, sense haver estat induïts per ningú, s’hagin posat en evidència.
